El Correu del Txad
8.6.04
  Dakar, Dakar
Germans,Ara que tinc una mica de temps em disposo a explicar-vos quatre coses dels meus dies a Dakar. La calor m’està respectant i després de fer alguns encàrrecs a la ciutat, aquí em teniu, davant del teclat i d’una Gazelle (cervesa local altament acceptable), plàcidament ajagut en un matalàs a terra al porxo de la casa.Porto dos dies, no sé si és molt o poc, però en tot cas les anècdotes i les experiències de tot tipus es van acumulant. La darrera vegada que vaig estar a Dakar va ser fa tres anys i de vacances, amb la qual cosa la percepció era sensiblement diferent. També heu de tenir en compte que Dakar no és exactament África, o en tot cas, la realitat africana que representa Dakar és molt particular. Darrera la capital amb tocs chics i europeus, hi ha un rerepaís empobrit i malcontent, que de fet agrupa la major part de la població.Del viatge en si no hi ha gran cosa a explicar, tan sols una bella dama maliana que amb la mirada em va demanar ajuda per carregar el nen de quatre mesos a Madrid. Davant el meu gest (simple, mínim), m’etziba un “vous êtes adorable” que em va fer posar vermell, i els blancs, quan ens posem vermells se’ns nota. Que consti que jo ho havia fet per gentilesa, i també empès per la necessària solidaritat que jo també necessitaré d’aquí uns mesos.A l’arribada a Dakar m’esperava en Sam, evidentment havia vingut amb un cosí. Als aeroports africans sempre és d’agrair que et vinguin a buscar, i més quan és de nit. He anat a petar en una casa on hi ha dos cooperants francesos acollidors i simpàtics. L’Antoine de seguida s’ofereix per portar-me a fer una volta amb la seva motoreta pels voltants de la casa, per mostrar-me el barri. La casa està a Fann-Hock, un barri molt acceptable, no és massa chic i és tranquil. Al costat del mar!! Estic a 10 minuts a peu de la mar, de la “corniche”, prop del mercat de peix de la platja de Soumbediune. A més, el mar també atempera el clima, la calor no és excessiva.La casa està atrotinada, però és eficaç. Tenim petits luxes, com guardià nocturn i una noia que ve a fer feines i que està tot el dia per casa. Sí, venim a l’Àfrica buscant vies alternatives, però reproduïm esquemes neocolonials. El fet és que de seguida vaig estar perfectament instal·lat, i el dilluns a primera hora ja em podia posar a treballar.Tal com havia quedat amb en Papa Demba Fall, vaig anar a veure’l al seu despatx de l’IFAN (Institut Fondamentale d’Àfrique Noire). Davant de la mar. És al·lucinant veure els mitjans amb els que treballen els professors universitaris a l’Àfrica. El despatx d’en Papa cau a trossos, i els embolics de cables elèctrics fan por. El prestigiós IFAN, tota una referència en el món intel·lectual africà, no coneix una de les seves millors èpoques.En Papa m’acull amb els braços oberts, em dóna les claus del seu despatx i insisteix perquè porti l’ordinador i així pugui treballar amb Internet. És així com esdevinc investigador convidat a l’IFAN. Tindré una taula en un despatx amb vistes a l’oceà. No està malament per començar. A mig matí vaig cap al centre per anar a un cybercafé i començo a captar el ritme de la ciutat. És impressionant el número de cotxes, com ha augmentat, cosa que provoca en certs moments col·lapses circulatoris. També es nota cert desenvolupament econòmic, els fruits del creixement que hi ha hagut des de 1995. Com en tot model de desenvolupament neoliberal, és un creixement desigualitari. Al costat de grans tot-terrenys japonesos, 3 o 4 noiets que es barallen per netejar-lo i cobrar 100 o 200 CFA. Per descomptat, els carrers del centre estan envaïts per estols de venedors que t’ofereixen des de calçotets amb la cara de Michael Jordan, a escombres o artesania de tota mena. Malgrat les diferències, la societat senegalesa està cohesionada i és estable. De fet, en més de 40 anys d’independència, no hi ha hagut violència política, excepte en el cas de la Casamance i dels enfrontaments ètnics al 89 entre mauritans i senegalesos. Tot plegat no res si ho comparem amb els veïns.La feina és més complicada del que sembla, en tan sols 15 dies he de fer moltes coses, i a l’Àfrica les coses són més lentes. Millor dit, segurament a Europa les coses van massa depressa. Els primers contactes que faig no són gaire engrescadors, o els responsables són fora o que truqui la setmana vinent, o que porti una carta de presentació...Avui dimarts les coses han anat millor, he anat al Ministeri de Finances i m’han fet cas, i el divendres tinc una reunió amb dos economistes de la cèl·lula de seguiment del programa de lluita contra la pobresa. Després he pogut parlar amb una investigadora del Centre de Recherches Économiques Apliquées, i també m’ha dit que demà em rebrà. O sigui que aixó comença a rutllar. Encara espero resposta del FMI, així com de la Comissió Europea. Els del Banc Mundial no s’enrollen tant, hauré d’insistir-hi.Acabaré amb un parell d’anècdotes. Avui he agafat un taxi i parlant parlant, el taximan (com n’hi diuen aquí) m’ha començat a explicar mig en wòlof mig en francès que ell és de Kaolack i que té dues dones, les quals viuen juntes a Kaolack mentre ell fa el taxi a Dakar. Entre elles es porten bé, assegura. De fet, la segona dona ha volgut posar a la filla que han tingut el nom de la primera dona. El problema per ell és que només pot anar a veure-les un cop al mes com a molt, i que els tres o quatre dies que hi està són molt exigents amb la seva masculinitat. Cada nit amb una i tres o quatre vegades. “És realment cansat”, afirma amb cara de patiment.Avui també, dinant a la universitat, he conegut el responsable del programa d’universitats de la “Francophonie” (instrument neocolonial francès de tall cultural). El tio explicava indignat com a Dakar en una reunió internacional amb traductors de l’anglès al francès, el representant del Banc Mundial va fer el discurs en anglès, sabent francès. “Quina falta de respecte, tothom sap que la llengua oficial de Senegal és el francès!!”. M’he mossegat la llengua, n’hi ha que es pensen que aquest racó d’Àfrica encara és seu. Ni l’anglès ni el francès són llengües senegaleses, que jo sàpiga. Tot això després d’algun comentari despectiu dels corsos. Jacobins sense fronteres.Demà més.
 
Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

ARCHIVES
de juny 2004 / de setembre 2005 / de maig 2006 /


Powered by Blogger