Un autre Sénégal est possible Abans de res, estic bé de salut, el peu va molt millor. Tot i que encara em fa una mica de mal, les meves aventures a Dakar no s’han vist limitades. A més a més, la temperatura continua permetent el normal desenvolupament de l’activitat humana. A l’interior del país les pluges ja han començat en alguns punts, com a Tambacounda o la Casamance, però aquí encara no han arribat. Els indígenes asseguren que abans plovia més, per aquesta època ja havien començat les precipitacions, que s’estenien fins a l’agost. Serà que tot es globalitza, fins i tot el canvi climàtic, que per descomptat no han provocat els africans. Tot i que l’aportació de l’agricultura al conjunt de la producció del país és petita, és el sector que més gent ocupa, i del qual depèn l’alimentació de la major part de població rural. De manera que una mala pluviometria posa en perill les possibilitats d’una alimentació correcta de molta gent. Ja els va passar fa un parell d’anys, i davant de l’evidència dels problemes alimentaris, el govern va posar en marxa plans d’emergència alimentària, sobre tot a la zona del riu al Nord, a la frontera amb Mauritània. El govern va tenir l’habilitat, però, d’amagar l’existència de tal crisi, i fins i tot va rebutjar ajut alimentari internacional.
Un autre Sénégal est possible. Aquest és el lema del Fòrum Social Senegalès, que he conegut aquest matí. De fet, però la meva visita tenia un altre objecte, que era parlar amb Demba Moussa Dembelé, economista col·laborador de la CONGAD, Conféderation d’ONG d’Appui au Développement, que agrupa més de 150 ONG senegaleses. La CONGAD té la seu fora del centre de Dakar, lluny. És un barri prop de l’aeroport, Sacré Cœur. La casa està tan perduda que el taxi volta i volta, i no hi ha manera de trobar-ho. Portàvem més de mitja hora fent voltes pel barri. Ni tan sols el clàssic recurs de la pregunta a l’índigena funciona, ningú no ho coneix. Uns nois amb poca feina que s’estan davant d’una ferreteria riuen per sota el nas cada vegada que hi passem, que a última hora potser han estat quatre o cinc vegades. El mètode cartesià occidental de taxonomitzar-ho tot per tal de no arribar a situacions d’aquesta mena, a Senegal és bastant desconegut. Les adreces precises només existeixen pels carters. Això em recorda una vegada a l’illa de Gorée, quan tot fent el turista li vaig demanar l’adreça al senyor d’un restaurant amb el que ens havíem fet una foto, per tal d’enviar-li per correu, i em va dir: “Mfodi, Gorée”. Aquesta era tota la seva adreça postal, i creieu-me que la foto li va arribar.  ¶ 20:03