13.6.04
Verano Azul
Amb els meus companys de casa hem quedat que anirem a la platja. Sincerament, anar a la platja em fa una il·lusió infantil, serà que és el meu primer dia de platja de l’any. Abans, però, necessito comprar-me un banyador!! Serà l’excusa per anar al mercat de Gueule Tapée, un barri popular al costat del meu, passejar una mica i copsar l’ambient de diumenge al matí. El camí desde l’inici del barri fins al mercat se’m fa molt entretingut. Sembla que tothom estigui al carrer, davant de les cases i passejant amunt i avall. Mares que pentinen les seves filles, vells que van i vénen de la mesquita. Petits ramats de béns i cabres entorpeixen el passeig. Es belluguen molt, deu ser la seva manera de pregar que avui no sigui el seu dia. Però sobretot destaquen els milions de nens que hi ha per tot arreu, amb graus de perillositat variable, fent el que fan tots els nens del món: jugar fins a l’extenuació.
(parèntesi pel Toni i demés iniciats: en las antípodas...)
Hi ha gent que no deixa de treballar, com fusters i ferrers. També hi ha moltes dones que venen al carrer cacahuets, mangos, etc., de fet avui deu ser el dia amb més possibilitats de fer una mica de calaix. Les parades del mercat estan gairebé totes obertes, i finalment triomfo amb el banyador. Em va petit (de cintura, no us penseu), i està mal tallat, però com que no vaig a Saint-Tropez, i és l’únic que he trobat, me’l quedo. El primer preu que em dóna el venedor és de 1500 CFA (una mica més de 2 €). Al·lucino papallones. No goso regatejar. Miro l’etiqueta i veig Made in Bangladesh. No vull ni imaginar-me el que deu haver cobrat l’obrer(a) que l’ha fet.De tornada a casa, passo per la platja de Soumbediune. L’estesa de barques indica que avui molts no han sortit a pescar. M’acosto a una solitaria dona que feineja amb un cossi curull de peix, amb la intenció de parlar una estona. La barrera lingüística és insuperable, la meva mitja paraula de wòlof i les seves quatre de francès són insuficients per donar vida a una conversa.
Passejar per Gueule Tapée i Soumbediune és tota una prova per la pituïtària. Les olors són molt fortes. Els sistemes públics de sanejament d’aigua són els que són, de manera que els aromes fètids són permanents. L’atmosfera dels voltants del mercat i del propi mercat també és difícil de suportar. La platja de Soumbediune és particularment pudent, pel peix, però també perquè hi ha una claveguera que aboca directament a l’oceà des d’un racó de la platja.D’altra banda, a la ciutat i durant el dia, la pol·lució dels cotxes es fa sentir molt i molt. Hi ha moments que faria com aquells japonesos que van pel món amb mascaretes de cirurgià. Ara entenc plenament el sentit de la ITV. Si tots els cotxes que circulen per Barcelona contaminessin com els de Dakar, no s’hi podria viure.
Finalment enfilem cap a la platja!! Com adolescents de Verano Azul, anem cap a Yoff en tres ciclomotors (per cert, qui sóc jo, el Piraña?). Sense casc, sense ITV, i m’imagino que sense papers. Yoff és una petita ciutat al nord de Dakar, que viu abocada al mar, hi ha molts pescadors. La platja de Yoff dóna al Nord i és molt oberta, de manera que cal no aventurar-se a fer competicions de natació, és realment perillós allunyar-se de la vora, el corrent és fortíssim. Hi ha trossos de la platja que són privats (??!!). Són com una mena de tancats en els que hi ha uns coberts de palla. Per una mica més de 2€ en llogues un, i pots deixar les teves coses, estar-te a l’ombra (els bombonets com jo no podem estar molta estona al sol), i anar a l’aigua tranquil que hi ha un vigilant. Òbviament, els principals clients són els tubab i els libanesos, encara que també veus alguns autòctons.
L’obsessió dels senegalesos per l’esport arriba a la platja el diumenge. No són pocs els que veus corrents i fent flexions. Molts nens juguen a la lluita senegalesa, un mena de lluita grecorromana o de sumo, que consisteix en tombar l’altre i immobilitzar-lo.
(en las antípodas...)
La lluita senegalesa és un negoci que mou fortunes a Senegal. Els més puristes t’expliquen que abans hi havia tota una història ritual darrera, cada lluitador tenia els seus fetitxers, i els prolegòmens eren llargs i complexos. Ara, a nivell dels grans lluitadors tot això s’ha banalitzat, la pela és la pela.
La platja de Yoff és immensa, oceànica. Això és un mar i unes platges de veritat, res a veure amb el Mediterrani, excessivament racional. A mesura que avança la tarda, arriba més i més gent. Hi ha molts més nois que noies. Dones de certa edat, ni una. A ponent, el sol enteranyinat m’ofereix un contrallum de centenars de punts negres que es belluguen amunt i avall de la platja. L’illa d’Ngor, també a ponent, tanca el paisatge, matisat de tant en tant per avions que s’enlairen o aterren a l’aeroport de Yoff.
M’agrada el mar, i no em demaneu per què. No ho sé. Potser per la simplicitat absoluta dels paisatges que ofereix. Potser és un afer ètnic. La meva mare és de Vinaròs, el meu pare del Poblenou, i la nena (si tot va bé) naixerà a l’Hospital del Mar. ¶ 20:01
(parèntesi pel Toni i demés iniciats: en las antípodas...)
Hi ha gent que no deixa de treballar, com fusters i ferrers. També hi ha moltes dones que venen al carrer cacahuets, mangos, etc., de fet avui deu ser el dia amb més possibilitats de fer una mica de calaix. Les parades del mercat estan gairebé totes obertes, i finalment triomfo amb el banyador. Em va petit (de cintura, no us penseu), i està mal tallat, però com que no vaig a Saint-Tropez, i és l’únic que he trobat, me’l quedo. El primer preu que em dóna el venedor és de 1500 CFA (una mica més de 2 €). Al·lucino papallones. No goso regatejar. Miro l’etiqueta i veig Made in Bangladesh. No vull ni imaginar-me el que deu haver cobrat l’obrer(a) que l’ha fet.De tornada a casa, passo per la platja de Soumbediune. L’estesa de barques indica que avui molts no han sortit a pescar. M’acosto a una solitaria dona que feineja amb un cossi curull de peix, amb la intenció de parlar una estona. La barrera lingüística és insuperable, la meva mitja paraula de wòlof i les seves quatre de francès són insuficients per donar vida a una conversa.
Passejar per Gueule Tapée i Soumbediune és tota una prova per la pituïtària. Les olors són molt fortes. Els sistemes públics de sanejament d’aigua són els que són, de manera que els aromes fètids són permanents. L’atmosfera dels voltants del mercat i del propi mercat també és difícil de suportar. La platja de Soumbediune és particularment pudent, pel peix, però també perquè hi ha una claveguera que aboca directament a l’oceà des d’un racó de la platja.D’altra banda, a la ciutat i durant el dia, la pol·lució dels cotxes es fa sentir molt i molt. Hi ha moments que faria com aquells japonesos que van pel món amb mascaretes de cirurgià. Ara entenc plenament el sentit de la ITV. Si tots els cotxes que circulen per Barcelona contaminessin com els de Dakar, no s’hi podria viure.
Finalment enfilem cap a la platja!! Com adolescents de Verano Azul, anem cap a Yoff en tres ciclomotors (per cert, qui sóc jo, el Piraña?). Sense casc, sense ITV, i m’imagino que sense papers. Yoff és una petita ciutat al nord de Dakar, que viu abocada al mar, hi ha molts pescadors. La platja de Yoff dóna al Nord i és molt oberta, de manera que cal no aventurar-se a fer competicions de natació, és realment perillós allunyar-se de la vora, el corrent és fortíssim. Hi ha trossos de la platja que són privats (??!!). Són com una mena de tancats en els que hi ha uns coberts de palla. Per una mica més de 2€ en llogues un, i pots deixar les teves coses, estar-te a l’ombra (els bombonets com jo no podem estar molta estona al sol), i anar a l’aigua tranquil que hi ha un vigilant. Òbviament, els principals clients són els tubab i els libanesos, encara que també veus alguns autòctons.
L’obsessió dels senegalesos per l’esport arriba a la platja el diumenge. No són pocs els que veus corrents i fent flexions. Molts nens juguen a la lluita senegalesa, un mena de lluita grecorromana o de sumo, que consisteix en tombar l’altre i immobilitzar-lo.
(en las antípodas...)
La lluita senegalesa és un negoci que mou fortunes a Senegal. Els més puristes t’expliquen que abans hi havia tota una història ritual darrera, cada lluitador tenia els seus fetitxers, i els prolegòmens eren llargs i complexos. Ara, a nivell dels grans lluitadors tot això s’ha banalitzat, la pela és la pela.
La platja de Yoff és immensa, oceànica. Això és un mar i unes platges de veritat, res a veure amb el Mediterrani, excessivament racional. A mesura que avança la tarda, arriba més i més gent. Hi ha molts més nois que noies. Dones de certa edat, ni una. A ponent, el sol enteranyinat m’ofereix un contrallum de centenars de punts negres que es belluguen amunt i avall de la platja. L’illa d’Ngor, també a ponent, tanca el paisatge, matisat de tant en tant per avions que s’enlairen o aterren a l’aeroport de Yoff.
M’agrada el mar, i no em demaneu per què. No ho sé. Potser per la simplicitat absoluta dels paisatges que ofereix. Potser és un afer ètnic. La meva mare és de Vinaròs, el meu pare del Poblenou, i la nena (si tot va bé) naixerà a l’Hospital del Mar. ¶ 20:01
