Alternatives africanes? Després de gairebé dues setmanes de preparació, avui hem fet la primera sessió del grup de treball. Durant tres setmanes debatrem sobre textos l’estratègia de reducció de la pobresa del govern txadià, que en realitat és una imposició del Banc Mundial. Els components del grup són gent propera a les organitzacions de la societat civil (associacions, sindicats, etc.), i la idea és que s’estableixi un grup de reflexió i anàlisi que forneixi elements de crítica que després serviran per fer pressió al govern o als grans donants (Banc Mundial, Fons Monetari i Unió Europea).M’ha tocat fer la primera exposició i crec que me n’he sortit. Era la primera vegada que feia un “exposé” en públic en la bella llengua de Molière. Els primers minuts han estat testimonis d’algun embarbussament, però crec que després se m’entenia bé. De fet, el francès tampoc no és la seva llengua. Els he explicat la relació entre l’ajustament estructural i les actuals estratègies del Banc Mundial, que diuen que estan centrades en la reducció de la pobresa, però en realitat és l’ajustament estructural de sempre. Alguna cosa haurà quedat. Espero.
La discussió ha estat molt bé, i m’ha servit per adonar-me’n del poc accés que tenen els txadians als grans debats internacionals. Això, i la falta de recursos fa que sigui molt complicat dissenyar estratègies alternatives, o simplement reflexió amb coneixement de causa. Actualment a l’Àfrica hi ha molt pocs centres de recerca que tinguin capacitat d’elaborar un discurs alternatiu al model de Washington. I més important encara, amb capacitat de difondre’l.  ¶ 00:38