Nassara El mercat central d’Ndjamena no és diferent d’altres mercats sahelians: polsós, brut de bosses de plàstic, extremadament dinàmic, i el dissabte al matí ple com un ou. La pràctica totalitat dels comerciants són àrabs, no són pocs els que passen l’estona llegint en veu alta l’Alcorà o escoltant casets en què algú el recita. La immensa majoria dels productes vénen de la Xina o dels països de la península aràbiga (probablement són reexportacions), etiquetats en anglès, francès o àrab. La gent em mira molt, deu ser estrany que un nassara es passegi sol per aquí. Tot i ser dissabte i a més a més estar destrossat, em veig obligat a treballar, tempus fugit. No res, a la seu no hi ha electricitat i no hi ha manera d’engegar el grup electrògen. Me n’he d’anar a treballar a la vil·la humanitària on, com ja us vaig dir, tenim de tot, fins i tot cuinera, que avui ens ha fet un peix amb verdures notable. Això no treu però, que amb en Marc estiguem treballant fins al vespre...  ¶ 19:53