Plou i fa sol Em sento malament, les cames em pesen i no acabo de dormir bé. Fa molta calor, o almenys tinc una sensació de més calor que no pas l’any passat quan vaig venir pel juliol. Cap a l’hora de dinar he entès què passava: s’estava preparant una tempesta que estava fent augmentar la xafogor. A mig plat d’arròs amb peix, ha descarregat amb tota la seva virulència tropical. Érem sota un teulada de xapa ondulada que no ha aguantat res, sort que en aquest restaurant tenen un menjador cobert. A veure si tenim sort i refresca una mica.

En Quimi Portet em permet concentrar-me en els meus afers acadèmics. Estic organitzant un seminari per tècnics txadians i si no ho faig així m’adormo. No goso explicar-los què diu Quimi Portet: “Fart de fer frases fetes, cançons i rimetes. Busco en un diccionari un sinònim de fals. Que surti el sol i ho esborri tot, versos de monstres tronats. Gent important, toreros i bisbes, pastilles per aprimar. La meva cara de cabró al mirall”. Tot un geni. Encara recordo quan encara al Último de la Fila, algú li va preguntar perquè sempre actuava amb ulleres de sol, i va respondre, amb el seu impagable accent de la plana de Vic: “así paresco más artista”. Algun dia haurem de fer una reflexió sobre el component surrealista de la cultura catalana, clarament lligat al seu caràcter petitburgès: Quimi Portet, Jaume Sisa, Salvador Dalí, Pau Riba, Albert Pla, Antònia Font, Santiago Rusiñol, Marc Parrot, Joan Miró, Quim Monzó (potser el meu preferit, i amb bons imitadors com Sergi Pàmies i Empar Moliner), Pere Codonyan... I també trobem la conexió andalusa a Kiko Veneno, nascut a Figueres i clarament tocat per la tramuntana.  ¶ 23:52