Treballs agrícoles És diumenge, i per la tarda en Beassem i la seva colla em porten a ballar en horari de discoteca de tarda a un lloc sembla ser que mític: La Plantation. L’ambient és el de txadians amb possibilitats, però no arriba a ser “pijo”. La gent beu (força) i balla (molt). És realment una festassa. A mesura que la proporció d’alcohol a la sang va creixent, les bromes pugen de to, i els meus amics insisteixen en buscar-me una txadiana per lligar. Per demanar-me si m’agradaria primeta o molsuda, em pregunten si la vull format DIN A-3 o DIN A-4!!!! A banda de l’ambient de discoteca que podríem anomenar “normal”, putes, borratxos, i militars francesos completen el paisatge.
La festa l’acabem al Chari-Jazz, un local ara sí realment popular i més atrotinat, on només hi distingeixo dos blancs: jo i un belga amb camisa de flors amb serioses dificultats per articular llenguatge verbal. És un ambient realment divertit, la gent ja va més passada de voltes amb l’alcohol, i una orquestra en directe i amb una sonorització horrorosa toca peticions del públic. Està ple com un ou. Un dels reis de la festa ha estat en Flory, un congolès que treballa als camps de refugiats de l’est. Normalment els tòpics no serveixen per res, però en aquest cas, la fama dels congolesos s’ha confirmat. En fi, a les deu cap a casa, com quan tenia 14 anys.  ¶ 18:40