Un senyor maleducat, molt maleducat
Avui he topat amb un senyor maleducat, molt maleducat, arrogant com ell sol, que es pensa que la gent té tot el temps del món per perdre'l en les seves futilitats, perquè ell i només ell és el centre del món. Efectivament, com podeu identificar a la fotografia, el personatge en qüestió és el lamentable Javier Nart. Home posseidor d'un ego i un afany de protagonisme només comparable al de Pilar Rahola.
Doncs bé, aquest senyor és el cònsul del Txad a Barcelona, de manera que és ell qui fa i desfà els visats pertinents per anar a aquest país. Per correu electrònic em van fer arribar l'imprès de sol·licitud del visat, un .pdf de dues planes. Vaig imprimir-lo i vaig emplenar-lo amb la màxima diligència de que sóc capaç, i seguidament via missatger l'imprès amb el passaport van arribar al despatx d'aquest senyor (per dir alguna cosa) al carrer Tuset. Passen els dies, i el visat que no arriba. Així que truquem a veure què passa i resulta que el visat està bloquejat perquè en realitat l'imprès no són dos fulls, sino que és un full per davant i per darrera, i com que no està emplenat així no val. Bé, el cas és que m'he vist obligat a anar-hi en persona per copiar el contingut dels dos fulls en un de sol. Grotesc. I no només això, sino que no li ha sortit dels nassos fer el visat en aquell moment: "dentro de un par de horas". La ineficiència i l'arbitrarietat administratives no són exclusiu patrimoni africà, també existeix a un luxós despatx d'advocats al carrer Tuset.
“Señor mío”, dijo el otro día Javier Nart en la tertulia de María Teresa Campos, contestando a un tele-espectador vasco y nacionalista que reclamaba más diversidad de opiniones en los debates, “la diferencia entre usted y yo es que a usted no quiere matarlo la ETA, y a mí sí. Y por eso yo me encuentro en una situación moralmente superior a la suya.”
L'anècdota il·lustra la baixesa moral d'aquest individu.