Volando voy... L'avió surt per la tarda. Sort que no m'espera, perquè amb la pila de coses que he de fer, tindria la temptació de trucar i dir-li: "va, millor sortim demà". No he parat des de les vuit del matí i a l'hora de dinar encara no tinc feta la maleta, això de marxar de viatge sempre és un caos. Finalment, i com sempre, tot acaba sortint: me'n vaig a l'Àfrica. La Laia m'ha regalat un somriure abans de marxar que m'ha descol·locat.A Paris tinc la connexió cap a Ndjamena per la nit, que és quan surten els vols africans, en els pitjors horaris. Al costat de la nostra porta de sortida a Paris hi ha un vol cap a Luanda i un altre cap a Johannesburg, i la majoria dels seus viatgers són blancs. Per contra, per anar a Ndjamena la majoria són negres. Afortunadament vaig acompanyat, viatjo amb la representant d'Intermon al Txad, l'Achta. Com era d'esperar, a la cua de l'avió saluda a unes quantes persones, alguna d'elles notable, com el president del Parlament. L'elit txadiana és tant petita que es coneixen tots, encara que estiguin en negocis diferents. El vol és una mica horrorós per incòmode. Aquests seients tan estrets no són per la meva talla, i a més, al meu costat ha viatjat un senyor més alt i més gros que jo. Curiosament ha resultat que era l'alcalde d'Ndjamena, la capital del Txad.  ¶ 20:14